ARPA DEL COR , AMOR. MISTERIOSA
MELODIA REGLADA
EN L'ÍNTIM PENTAGRAMA DE LA VIDA...
NO TROBO EL RITME NI LA VEU:
I ETS COM UN SOLILOQUI DE PAVANA
AMB CADÈNCIA DE DESESPERANCES.
ARPA DEL COR , AMOR. OH QUANTA MÚSICA
DORMIDA EN EL SILENCI D'UNA NIT
SENSE ALBADA DE CÀNTIC!
POEMA D'ISIDRE JULIÀ i AVELLANEDA
LLIBRE " POEMES A FRANCESCA " 2005
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada