ROSA DE PAU
Jo llançaré roses al vent. I roses
i roses i més roses.Roses,fins
que els pòl.lens fecundats es tornin roses
i noves roses perfumin els jardins.
Jo llançaré jardins al vent.Jardins
jardins i més jardins.Jardins de roses
que arrelin en els erms,fins que als camins
neixin jardins amb dolç perfum de roses.
Tantes roses llançaré , tantes roses,
que una rosa serà el cor dels intints.
I esclatarà en l'entranya de les coses
-mustigant el verí de tantes noses-
un pom miraculós de tendres roses
que florirà de pau tots els destins.
POESIA d'ISIDRE JULIÀ AVELLANEDA
MªTERESA JULIÀ , Clavecinista i Concertista , especialitzada en la recerca de la Música Antiga. Compagina les tasques concertístiques amb les de conferenciant , impartint cursos i conferències de Música Clàssica , centrades en les èpoques Medieval , Renaixement , Barroc , Classicisme i Romanticisme , així com Òpera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada