HOMENATGE al POETA ISIDRE JULIÀ i AVELLANEDA

2on ANIVERSARI DE LA SEVA MORT(1922-2011).


Abraçaré el vent, com qui abraça
la darrera pregunta
              de les ombres.
Amb un braç sense múscul, l'abraçaré
en el zero absolut de la nit.


-On són les ales i el galop
              per empaitar-ne la resposta?
Enllà d'enllà- en les més altes
              serralades
de l'afrau on s'esbalmen les sandàlies
              i les petges de la vida-
se suïciden en el tropell
              de les incògnites.
Abraçaré el vent com qui abraça
l'últim alè, el darrer batec,
               el propi cadàver.
   (-el meu company d'eternitat?)